Back سيليكون لابلوري Arabic Amorphes Silicium German Amorphous silicon English سیلیسیم آمورف Persian Silicium amorphe French Silicio amorfo Italian アモルファスシリコン Japanese Amorf silicium Dutch Krzem amorficzny Polish Amorf silisyum Turkish
 Silici cristal·lí, silici amorf i silici amorf hidrogenat  | |
| Estructura química | |
|---|---|
| Fórmula química | S |
|
El silici amorf, (abreujat a-Si, del nom en anglès Amorphous silicon), és la forma no cristal·lina del silici generalment hidrogenat o fluorat.[1] S'utilitza per a cel·les solars[2] i transistors de pel·lícula fina en pantalles de cristall líquid.
S'utilitza com material semiconductor per a cel·les solars a-Si o cèl·lules solars de silici fi, es diposita a pel·lícula prima en una varietat de substrats flexibles, com ara vidre, metall i plàstic. Les cèl·lules de silici amorf presenten generalment una baixa eficiència, però són una de les tecnologies més respectuoses amb el medi ambient, ja que no utilitzen cap metall tòxic com el cadmi o el plom.
Com a tecnologia de segona generació de film prim en cel·les solars (thin-film solar cell), el silici amorf es va pensar que es convertiria en un dels principals contribuents en el mercat fotovoltaic mundial, però ha perdut la seva importància a causa de la forta competència de les cel·les convencionals de silici cristal·lí i d'altres tecnologies de pel·lícules primes com la de tel·luri de cadmi fotovoltaic (CdTe) i CIGS.
El silici amorf difereix d'altres variacions al·lotròpiques, com el silici monocristal·lí -un únic cristall- i el silici policristal·lí, que consisteix en grans petits, també coneguts com a cristal·lita. A més, el silici amorf també ofereix algunes capacitats úniques per a una varietat d'altres aplicacions electròniques.
- ↑ «Silici amorf». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Grup d'energia solar fotovoltaïca». A: Memòria d'activitats: (octubre 1982 - desembre 1983). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1984, p. 65 i ss..